El 2001 es va reunir per primera vegada a Porto Alegre el Fòrum Social Mundial, al mateix temps que es reunia a Davos el Fòrum Econòmic Mundial¹. La premsa mundial no es va prendre molt de debò Porto Alegre l'any passat, ni tampoc ho van fer molts dels moviments progressistes del món, que no van aparèixer per allà; aquest any la cosa ha estat molt diferent.

Cabia pensar que l’11 de setembre hagués tingut com a efecte el desmantellament del moviment antiglobalització, o almenys la seva intimidació, i a l'octubre de 2001 hi havia molts que així ho pensaven. Però al febrer de 2002 tot ha canviat. A Porto Alegre II van haver-hi almenys 50.000 participants, multiplicant-se per quatre el nombre d’assistents de 2001. I la sorpresa va ser que la delegació nord-americana, bastant escassa el 2001, va ser ara la quarta més gran. L'ambient va ser serè, analític, i al mateix temps festiu. Va ser una conferència seriosa, i la premsa mundial se l’ha pres de debò. En procés d'organitzar un programa general i detallat confrontat al de Davos i al vell consens de Washington està evidentment en marxa.

Mentre, gràcies a l'Oficina d'Investigació del Departament d'Estat nord-americà, disposem d'un esplèndid resum de la reacció de la premsa no nord-americana enfront del Fòrum Econòmic Mundial de Nova York. En primer lloc, aquí teniu els descobriments clau del Departament d'Estat: «A l'estranger, la reacció editorial al Fòrum Econòmic Mundial va estar dominada per les crítiques als Estats Units i els dubtes sobre els mèrits de la globalització. Contrastant amb els informes positius que es van fer sobre el lliure comerç després de Doha, aquesta vegada la discussió es va centrar en les fallades i conseqüències negatives de la globalització. Les observacions del Secretari d'Estat Powell sobre la "guerra empresa" contra la pobresa mundial van rebre alguns senyals d'aprovació, però en general els editorials dubtaven de la sinceritat dels Estats Units quant a la correcció de les "desigualtats globals"».

I no es tractava de la premsa d'esquerres dels països del Sud. La primera mostra és del "conservador" (segons el Departament d'Estat) Times de Londres: «Es deixaran arrabassar els Estats Units la victòria que ja semblava a les seves mans? Si s'ha de jutjar per l'ambient paranoic i incoherent del Fòrum Econòmic Mundial de Nova York, els polítics, homes de negocis i comentaristes dels mitjans de comunicació nord-americans semblen estar a punt d'un col·lapse nerviós col·lectiu». La cita que s'ofereix del "principal diari de negocis" italià, Il Sole 24 Ore, afirma que «s'està obrint de nou una fossa en les relacions entre els Estats Units i Europa, tant a nivell polític com econòmic». El diari "centrista" irlandès Examiner assenyalava que «En el Fòrum Econòmic Mundial, un portaveu rere l’altre qualificava els Estats Units com una superpotència envanida». El principal periòdic conservador de França, Le Figaro, titulava així el seu informe sobre la trobada de l’OTAN a Munich: «els europeus es mostren descontents dels Estats Units».

Al mateix temps, el Financial Times (de Londres) titulava el seu informe sobre Porto Alegre del 5 de febrer: "Idees importants després de l'espectacle". El subtítol era: "El conglomerat antiglobalització ha recobrat el seu impuls". Aquest mateix dia, el seu informe sobre el Fòrum Econòmic Mundial de Nova York era: «Aquest any, l'ambient era molt més apagat. En l'incert món actual, Davos ja no ofereix respostes».

Què sembla estar ocorrent? Tres coses: primera, els Estats Units estan començant a passar-se de la ratlla. Estan perdent el suport fins dels seus millors amics d'antuvi. El president Bush va quedar pel que sembla tan sorprès i trastornat pel to d'una carta que va rebre del príncep Abdullah, el governant de fet a l’Aràbia Saudita, que els va respondre amb altra carta molt conciliadora, en la qual de fet es desdeia d'algunes de les posicions que els seus principals consellers havien anunciat públicament. Quan els Estats Units estan sent obertament criticats pel secretari general de l’OTAN (el polític conservador britànic Lord Robertson) és que les coses no van tan bé com es planejava i esperava. Els europeus (i també, per descomptat, gairebé tots els altres) estan en general molt molests pel discurs sobre l’"eix del mal". Aquesta oposició no frenarà l'expansió armamentística nord-americana, però pot frenar l'intent d'utilitzar-la.

En segon lloc, el moviment antiglobalització, l'esperit de Porto Alegre, tracta d'anar més enllà de les manifestacions i accions defensives i de plantejar alternatives creïbles, mobilitzant el sentiment mundial a favor seu. A Porto Alegre li falta encara molt camí per arribar al pes polític que necessita per imposar les seves opinions, però ha superat la primera fase, la de mosca collonera, i aquest any Davos tractava de semblar-se a Porto Alegre, allunyant-se de la retòrica dels anys 90. La imitació és, segons diuen, el millor elogi.

La major incertesa és l'actitud del centre polític mundial. Bàsicament s'ha compromès totalment amb Davos, i la majoria d'ells segueixen allà; però a Porto Alegre em vaig trobar amb un antic Primer Ministre que em va dir: «Normalment solc anar a Davos, però aquest any vaig decidir venir aquí a veure què és el que podia oferir Porto Alegre». No semblava descontent del que havia vist i sentit. Els liberals nord-americans estan encara intimidats per l'impacte de l’11 de setembre, però per primera vegada, després del discurs sobre l’"eix del mal" un membre del gabinet de Clinton, Madeleine Albright, ha criticat obertament la política exterior de Bush, i els europeus estan començant manifestament a sentir la necessitat de defensar més enèrgicament les seves pròpies posicions; això és el que mostra l'informe de premsa del Departament d'Estat que he citat repetidament abans.

La política del sistema-món travessarà encara una evolució incerta en els pròxims anys. La situació econòmica mundial ocuparà un gran paper; i encara és possible que els falcons nord-americans (i els falcons israelians) emprenguin alguna acció aventurada. Però a les forces de Porto Alegre els basta empènyer un poc el seu propi carro perquè les coses els vagin molt bé en la dècada que acaba de començar.

Immanuel Wallerstein (15 de febrer de 2002).

© Immanuel Wallerstein 1998, 1999, 2000, 2001.

Copyright per Immanuel Wallerstein. Tots els drets de reproducció reservats. Els Comentaris poden ser baixats al disc dur, retransmetre's electrònicament o poden ser remesos a altres via correu electrònic, però no poden ser reproduïts en cap mitjà imprès sense llicència de la persona que posseeix els drets de copyright (iwaller@binghamton.edu).